Ni oblidar… ni perdonar

L’independentisme travessa un període d’incerteses –eixamplament de la base, primàries, vacil·lacions autonomistes, desorientació organitzativa, etc.– perfectament previsibles després de l’onada repressiva de l’estat espanyol i la posterior reculada del govern legítim. I també és previsible que, en aquests moments de dispersió, aflorin o es reforcin idees que, contràriament a les seves intencions aparents, poden incrementar encara més la fragilitat del moviment. M’agradaria comentar-ne un exemple. Text complet

(Article publicat a Llibertat.cat el 20 de desembre del 2018)

Anuncis

Mesquinesa política

La política, especialment la parlamentària, és un vesper de sofismes. En èpoques de relativa calma, aquests sil·logismes s’incorporen memèticament al flux discursiu dels professionals (parlamentaris, els anomenats politòlegs, periodistes, etc.) i no solen desvetllar gaires sospites. Però, quan la conflictivitat és alta, la sofística pot arribar a ser molt roïna. Text complet

(Article publicat a Llibertat.cat el 8 de maig del 2018)

Efemèride

Avui fa dos-cents anys del naixement de Karl Marx, per qui professo una gran admiració i un gran respecte, tant per la seva vida revolucionària com per la seva talla intel·lectual. Per això he volgut compartir amb vosaltres aquesta efímera contribució a la “celebració de l’efemèride”: un parell de frases seves força interessants. Text complet

(Article publicat a Llibertat.cat el 5 de maig del 2018)

Institucions o República

Potser no amb la celeritat que faria falta, però, en relació amb l’assoliment de la independència, es va assumint el fet que la política institucional ha tocat sostre.Entre el fotimer d’articles, comentaris de tertúlia o piulades obsedits per l’argument de la por dels líders polítics comencen a aparèixer veus que reclamen la necessitat d’un canvi de visió a l’hora de concebre les estratègies que ens haurien de conduir a la consolidació de la República Catalana independent. Text complet

(Article publicat a elMón el 13 de febrer del 2018)

Independentisme o franquisme

Dijous que ve, 21 de desembre, serà un dia estrany: haurem de participar en unes eleccions il·legítimes. Un cop refets de l’animadversió provocada per l’últim acatament del govern (que ens empenyia a girar-los l’esquena), els independentistes no podrem defugir la “crida a les urnes”. Però aquesta vegada no participarem en cap “festa de la democràcia”. Text complet

(Article publicat a elMón el 19 de desembre del 2017)

El naufragi de la innocència

La “ingenuïtat” esgrimida pels membres del govern per justificar les seves actuacions a partir del 27 d’octubre no és gaire persuasiva. Costa d’entendre que no s’imaginessin fins on poden arribar les mesures violentes que l’estat espanyol està disposat a utilitzar per defensar la “integridad territorial de la nación”. Text complet

(Article publicat a Llibertat.cat el 28 de novembre del 2017)

Només hi ha una resposta digna

Després d’haver viscut, com desenes de milers de persones, la frustració provocada pel president Puigdemont el 10 d’octubre passat, en suspendre l’aplicació de la República Catalana just vuit segons després d’haver nascut, és difícil escriure al marge de la influència d’aquest sentiment. Text complet

(Article publicat a elMón el 19 d’octubre del 2017)